Turalva
In època de s’edade de mesu sa bidda de Turalva si fiat istèrrida a inghìriu de sa crèsia de Santa Maria, chi fiat a dae in antis a sa parròchia atuale dedicada a Santu Pedru. Durante sas dominatziones catalana aragonesa e ispanniola costituiat su fèudu de Valdecanzana paris cun sos tzentros de Bunnànaru e Boruta.
Sa «villa» aiat partetzipadu a manera ativa a sa rebellia contra a sos feudatàrios sutraiscriende sos bene nòdidos «Atos de cuncordia e de unione» de su 1796, ratificados dae su sìndigu Carlo Pais, dae totu sos «consellers» de Turalva e dae su preìderu Frantziscu Sanna Corda, figura de importu de sos tres annos de sa rebellia sarda e eroe berdaderu in sos annos de sa repressione de su Re contra a sos angioyanos. Àteras figuras de Turalva interessadas in sa rebellia de sa finitia de su Setighentos fiant istados Giuanne Antoni Sanna Corda (frade de su teòlogu) e su nebode, chi aiant partetzipadu a sa martza de Angioy.
Bidda incantadora e dèghile de su Meilogu, oe oferit unu tzentru istòricu ricu de domos antigas a s’ispissa frunidas de antariles in pedra de carchina iscarpeddados e de domos bellas, comente sa funtana antiga cun a curtzu sa baltza de sabunare.
Su territòriu
Abitadu finas dae su neolìticu dae gente meda, su territòriu est nòdidu pro sos medas restos archeològicos de edade nuràgica. Unas cantas pedras essidas a pìgiu fiant istadas impitadas in època de s’edade de mesu pro leare pedra pro fraigare sa badia de Sorres in cue a curtzu. Sos rios suos, sas benas suas e sas baddes fèrtiles fiant istadas tzelebradas dae su giurista tataresu Francisco de Vico in s’òpera nòdida “Historia general de la Isla y Reyno de Sardeña” publicada in Barcellona in su 1639.
Crèsia de s’Ispiritu Santu
Est una crèsia de su Seschentos a navada ùnica, acostagiada dae rinfortzos robustos.
In sos tretos ampros a inghìriu de s’edifìtziu si fiant frimmados su note tra su 5 e su 6 de santugaine de su 1800 prus o mancu 302 sordados chi costituiant 5 diferentes colunnas de dragones e militzianos, a fora de unu nùmeru artu de esiliados polìticos e bandidos cun su salvacondoto ( chi si fiant aunidos a sas trupas regulares cun sa mira de su perdonu de sa pena e de furas mannas de gherra) provenientes dae tzentros diferentes de s’ìsula, totus coordinados dae cussu cavalier Grondona sena coro.
Dae s’Ispìritu Santu fiat partidu un’atacu violentu a sa bidda a curtzu de Tiesi, una de sas biddas in sas cales sa rebellia contra a sos barones fiat istada prus atzesa.
Carrera Sanna Corda
Sa carrera ammentat sa figura de Frantziscu Sanna Corda, nàschidu in Turalva e preìderu de sa bidda, chi fiat semper in mesu a sos massajos in sa rebellia issoro contra a sa prepotèntzia de sos feudatàrios.
Teòlogu e preigadore mannu, fiat istadu nominadu “delegadu de su fèudu de Turalva” e, andadu a Casteddu, aiat sustènnidu sa càusa contra sa prepotèntzia de sos feudatàrios, resessende a àere unu cunsensu mannu. Durante su guvernu de Angioy in Tàtari fiat istadu semper a curtzu a s’Alternos, diventende capellanu de sas milìtzias rivolutzionàrias tzitadinas e fiat istadu tra cussos chi aiant acumpangiadu s’Angioy in sa martza sua cara a Casteddu.
Inchisidu dae su tribunale eclesiàsticu si fiat rifugiadu a sa cua in Corsica in su 1797, in ue fiat diventadu capellanu de sa mama de Napoleone Bonaparte. Detzisu a organizare un’interbentu armadu fiat andadu a Parigi e aiat àpidu torra cuntatos cun Angioy, èsule in terra frantzesa. A inghìriu de su 1802 aiat àpidu cuntatos cun àteros esiliados polìticos pro tentare un’atacu pro instaurare in Sardigna una repùblica federada a sa Frantza, chi bidiat abolida s’odiada casta feudale. Ma sa traitòria de unos cantos cumpànnios ait impedumadu s’acumprida de su progetu: in su 1802 su preìderu fiat mortu cun sas armas in manu a pees de sa turre de Longonsardo, magheddadu dae sos corpos de 75 carabinas de sas trupas règias.
Domo nadia de Sebustianu Pola
Pòberu de nàschida, Sebustianu Pola (1882-1959) dae pitzòcu fiat istadu indiritzadu a sa carriera eclesiàstica.
Diventadu preìderu, desigiosu de aprufundire sa preparatzione culturale sua e de achisire una metodològia iscientìfica adecuada de chirca istòrica, si fiat trasferidu in Roma, in ue in su 1916 si fiat laureadu.
S’atividade sua de istudiosu si fiat basada giai dae su primu momentu subra de su perìodu de sa rebellia sarda de sa finitia de su Setighentos, argumentu a su cale aiat dadu contributos mannos, tra sos cales su volume nòdidu “I moti delle campagne di Sardegna dal 1793 al 1802”, publicadu in su 1923.
Istesiadu dae su fascismu pustis de sa gherra fiat diventadu Professore de Istòria de su “Risorgimento” in sas universidades de Casteddu e Genova.
Crèsia de Nostra Segnora de Cabuabbas
Sa crèsia est subra de unu montigru no a tesu dae sa printzipale istrada sarda, chi in cussu puntu est che pare a su caminu romanu antigu a Caralibus Turrem. Subra de custu edifìtziu non s’ant novas seguras, forsis de identificare in unu possessu cassinese documentadu dae su de XII sèc. in su 1200 bi fiant istados acontzos, chi si reconnoschent in sos arcos iscarpeddados in sos costàgios e in sa fatzada, chi presentat un’iscultura a forma de òmine originale e misteriosa.
Cunforma a unas cantas fontes, finas a metade de su Seschentos in sa crèsia b’istaiant unas cantas famìllias chi istracas de sos abusos sighidos de sos delincuentes, si fiant trasferidos in sa bidda a curtzu de Turalva.
Bibliografia
– R. Coroneo, Architettura romanica dalla metà del Mille al primo ‘300, Nuoro, 1993
– V. Del Piano, Giacobini moderati e reazionari in Sardegna. Saggio di un dizionario biografico 1793-1812, Cagliari, 1996
– G. Deriu, L’insediamento umano medievale nella curatoria di “Costa de Addes”, Sassari, 2000
– S. Pola, I moti delle campagne di Sardegna dal 1793 al 1802 (a cura di L. Carta), Nuoro, 2009
Credits
A. Nasone, G. Ruggiu, S.A.Tedde
